Conferència-col·loqui: LA PAGESIA AL SERVEI DE LA SALUT

La Fundació Kassumay organitza, el dijous 17 de febrer, una conferència sobre els diversos beneficis de les plantes i l’agroecologia per a la nostra salut, a càrrec d’en Josep Pamies: pagès, ecologista i entès en plantes medicinals.

Artemisa: Remei contra la malaria

Estevia: La planta dolga, substituta dels edulcorants

Kalanchoe, Perilla, Lepidium i d’altres.

Dia: dijous 17 de febrer 2011, a les 19:30h.

Lloc: Cal Ninyo, carrer Joan Bardina nº44 de Sant Boi de Llobregat

ENTREVISTA A JESÚS CARRIÓN RABASCO, economista investigador de l’Obervatori del Deute Global

Jesús Carrión Rabasco viu des de fa 15 anys a Sant Boi. És economista investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).
 
Davant el context actual de crisi econòmica, es pot parlar també d’una crisi alimentària mundial? Com afecta aquesta crisi al Nord? I al Sud?
 
 Tal i com assenyala Gustavo Duch en un dels seus darrers articles, el relator especial per a l’alimentació de Nacions Unides, Oliver de Schutter afirma que “en el que es refereix a seguretat alimentària mundial, el rendiment de l’agroecologia o agricultura ecològica supera avui al de l’agricultura industrial a gran escala”. Per tant, contraposant el discurs oficialista, De Schutter proposa que “els Governs i les agències internacionals han de promoure urgentment les tècniques de cultiu ecològiques per incrementar la producció d’aliments i salvar el clima”. Per altra banda, segons un informe del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, “si s’adopten majoritàriament els sistemes agroecològics, que han demostrat la seva eficàcia en la reducció de les emissions, el sector de l’agricultura podria neutralitzar la major part de les seves emissions de carboni abans del 2040 i produir aliments suficients per a una població que probablement arribarà als 9.000 milions al 2050”. Dos declaracions molt similars que deixen clar que l’agricultura intensiva no és una solució a la fam al món, i en canvi, sí que ho és l’agricultura ecològica.

Per què sorgeix el concepte de Sobirania Alimentària en resposta al de Seguretat Alimentària?

La Seguretat Alimentària per la seva definició a la FAO és “quan totes les persones tenen accés físic, social i econòmic als aliments suficients, innocus i nutritius que satisfacin les seves necessitats energètiques diàries i preferències alimentàries per dur una vida sana i activa”. Aquesta definició es contraposa amb la de Sobirania Alimentaria en la forma d’aconseguir els aliments. El terme Sobirania Alimentària va ser introduït per la Via Campesina al 1996 i al 2002 va quedar definit com “el dret dels pobles, comunitats i països per definir les seves pròpies polítiques agrícoles, pesqueres, alimentàries i de la terra que siguin ecològica, social, econòmica i culturalment adient a les seves circumstàncies úniques. Això inclou el dret a l’alimentació i a produir aliments, el que significa que tots els pobles tenen dret a una alimentació sana, nutritiva i culturalment apropiada, i a la capacitat a mantenir-se a sí mateixos i a les seves societats. A la pràctica amb la Seguretat Alimentària, un país empobrit pot destinar grans extensions de terra al cultiu de soja per engreixar la ramaderia catalana. Els beneficis generats queden en mans de transnacionals i latifundistes, i la seva població passar fam, a no ser que hi hagi programes assistencialistes que aconsegueixin aliments. Amb la Sobirania Alimentària, la població disposaria de capacitat per conrear la seva terra i per tant, per generar suficient aliment per la seva subsistència.

L’agricultura intensiva es una solució a la fam al món? Es pot garantir el dret a l’alimentació? Quines són les alternatives al model actual?

Tal i com assenyala Gustavo Duch en un dels seus darrers articles, el relator especial per a l’alimentació de Nacions Unides, Oliver de Schutter afirma que “en el que es refereix a seguretat alimentària mundial, el rendiment de l’agroecologia o agricultura ecològica supera avui al de l’agricultura industrial a gran escala”. Per tant, contraposant el discurs oficialista, De Schutter propasa que “els Governs i les agències internacionals han de promoure urgentment les tècniques de cultiu ecològiques per incrementar la producció d’aliments i salvar el clima”. Per altra banda, segons un informe del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, “si s’adopten majoritàriament els sistemas agroecològics, que han demostrat la seva eficacia en la reducció de les emisions, el sector de l’agricultura podria neutralitzar la major part de les seves emisions de carboni abans del 2040 i produïr aliments suficients per a una població que probablament arribará als 9.000 milions al 2050”. Dos declaracions molt similars que deixen clar que l’agricultura intensiva no és una solució a la fam al món, i en canvi, sí que ho és l’agricultura ecològica.

Quina és la situació de Catalunya en la producció de transgènics?

La Campanya Transgènics fora! i d’altres col·lectius ens informen amb les seves demandes de que: la Generalitat de Catalunya és responsable directa de que Catalunya sigui, juntament amb l´Aragó, la regió europea amb més hectàrees de transgènics conreats. Espanya i Romania són els dos únics estats de la UE que permeten el conreu comercial de transgènics. També és responsable de la total inexistència de plans de seguiment i control, condició indispensable per a l’alliberament d’OMG (Organisme Modificat Genèticament) al medi ambient segons la pròpia legislació europea. A més, denuncien que l’existència d’agricultura transgènica en una regió hi fa impossible la existència de cap altra tipus d’agricultura. Per aquestes i d’altres raons, aquesta campanya reclama entre d’altres qüestions que Catalunya es declari Zona lliure de transgènics (com ja han fet unes 80 regions europees), per tal de garantir el dret de productores i consumidores a una agricultura i una alimentació realment lliure de transgènics i que el Govern de la Generalitat es sumi a la petició de 10 anys de moratòria per a tot tipus de conreu i experiment transgènic que ha estat elaborada per diferents col·lectius i administracions regionals europees i que serà presentada properament al Parlament europeu.

 

 

ENTREVISTA A JESÚS CARRIÓN RABASCO, economista investigador de l’Observatori del Deute Global (ODG)

Jesús Carrión Rabasco viu des de fa 15 anys a Sant Boi. És economista investigador de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

Davant el context actual de crisi econòmica, es pot parlar també d’una crisi alimentària mundial? Com afecta aquesta crisi al Nord? I al Sud?

 

La crisi alimentària mundial mai ha deixat d’existir. El que sí és cert és que en l’actual context de crisi s’ha agreujat. El Banc Mundial informa que els preus dels aliments s’han incrementat un 83% en els últims anys. El preu mig del blat a nivell mundial ha pujat un 130% i el blat un 31%. I aquests augments de preus en aliments bàsic signifiquen més fam al món al fer-se no accessibles per a milions de persones. Com bé sabem, aquesta crisi alimentària no ha aparegut del dia a la nit, tal com intenten fer-nos creure amb les teories sobre sobrepoblació al món. La realitat és molt diferent, segons dades de la FAO a l’any 2007 vam tenir collita rècord. Hi van haver suficients aliments al món per alimentar a totes i tots (la producció supera en 1,5 vegades a la demanda). Per solventar aquests problemes necessitem anar a la causa que origina la crisi dels aliments: la monopolització per part d’empreses transnacionals del sistema mundial d’aliments i per sobre de tot, per l’especulació que fan.

Per què sorgeix el concepte de Sobirania Alimentària en resposta al de Seguretat Alimentària?

La Seguretat Alimentària per la seva definició a la FAO és “quan totes les persones tenen accés físic, social i econòmic als aliments suficients, innocus i nutritius que satisfacin les seves necessitats energètiques diàries i preferències alimentàries per dur una vida sana i activa”. Aquesta definició es contraposa amb la de Sobirania Alimentaria en la forma d’aconseguir els aliments. El terme Sobirania Alimentària va ser introduït per la Via Campesina al 1996 i al 2002 va quedar definit com “el dret dels pobles, comunitats i països per definir les seves pròpies polítiques agrícoles, pesqueres, alimentàries i de la terra que siguin ecològica, social, econòmica i culturalment adient a les seves circumstàncies úniques. Això inclou el dret a l’alimentació i a produir aliments, el que significa que tots els pobles tenen dret a una alimentació sana, nutritiva i culturalment apropiada, i a la capacitat a mantenir-se a sí mateixos i a les seves societats. A la pràctica amb la Seguretat Alimentària, un país empobrit pot destinar grans extensions de terra al cultiu de soja per engreixar la ramaderia catalana. Els beneficis generats queden en mans de transnacionals i latifundistes, i la seva població passar fam, a no ser que hi hagi programes assistencialistes que aconsegueixin aliments. Amb la Sobirania Alimentària, la població disposaria de capacitat per conrear la seva terra i per tant, per generar suficient aliment per la seva subsistència.

L’agricultura intensiva es una solució a la fam al món? Es pot garantir el dret a l’alimentació? Quines són les alternatives al model actual?

Tal i com assenyala Gustavo Duch en un dels seus darrers articles, el relator especial per a l’alimentació de Nacions Unides, Oliver de Schutter afirma que “en el que es refereix a seguretat alimentària mundial, el rendiment de l’agroecologia o agricultura ecològica supera avui al de l’agricultura industrial a gran escala”. Per tant, contraposant el discurs oficialista, De Schutter proposa que “els Governs i les agències internacionals han de promoure urgentment les tècniques de cultiu ecològiques per incrementar la producció d’aliments i salvar el clima”. Per altra banda, segons un informe del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, “si s’adopten majoritàriament els sistemes agroecològics, que han demostrat la seva eficàcia en la reducció de les emissions, el sector de l’agricultura podria neutralitzar la major part de les seves emissions de carboni abans del 2040 i produir aliments suficients per a una població que probablement arribarà als 9.000 milions al 2050”. Dos declaracions molt similars que deixen clar que l’agricultura intensiva no és una solució a la fam al món, i en canvi, sí que ho és l’agricultura ecològica.

Quina és la situació de Catalunya en la producció de transgènics?

La Campanya Transgènics fora! i d’altres col·lectius ens informen amb les seves demandes de que: la Generalitat de Catalunya és responsable directa de que Catalunya sigui, juntament amb l´Aragó, la regió europea amb més hectàrees de transgènics conreats. Espanya i Romania són els dos únics estats de la UE que permeten el conreu comercial de transgènics. També és responsable de la total inexistència de plans de seguiment i control, condició indispensable per a l’alliberament d’OMG (Organisme Modificat Genèticament) al medi ambient segons la pròpia legislació europea. A més, denuncien que l’existència d’agricultura transgènica en una regió hi fa impossible la existència de cap altra tipus d’agricultura. Per aquestes i d’altres raons, aquesta campanya reclama entre d’altres qüestions que Catalunya es declari Zona lliure de transgènics (com ja han fet unes 80 regions europees), per tal de garantir el dret de productores i consumidores a una agricultura i una alimentació realment lliure de transgènics i que el Govern de la Generalitat es sumi a la petició de 10 anys de moratòria per a tot tipus de conreu i experiment transgènic que ha estat elaborada per diferents col·lectius i administracions regionals europees i que serà presentada properament al Parlament europeu.

ENTREVISTA A ROSA EMILIA SALAMANCA, presidenta executiva de l’entitat CIASE de Colòmbia

 Rosa Emilia Salamanca és presidenta executiva de CIASE. Aquesta corporació promou la realització integral dels drets humans i la seva exigència permanent, en concret dels drets econòmics, socials i culturals. Vol així contribuir a la construcció de societats democràtiques, solidàries, justes, equitatives i sostenibles, en les quals s’hi reconegui la igualtat en la diferència i els conflictes siguin negociats en el marc dels Drets per a tots i totes.

Quan i com sorgí la iniciativa de crear la Corporació d’Investigació i Acció Social i Econòmica? Quines son les línies estratègiques principals?
CIASE va néixer el 2005 amb la intenció de treballar en la realització integral dels drets humans des d’un enfocament de gènere i diversitat. Per tant, se sustenta en tres pilars en la construcció del seu paradigma de treball. Els DDHH, partint de considerar la seva ampliació conseqüent amb el reconeixement a la diversitat i el contingut i abast en permanent transformació dels mateixos. LA DIVERSITAT en el reconeixement d’altri i la lluita contra totes les formes de discriminació i EL FEMINISME que planteja a més del reconeixement de la dona en tots els contexts sòcio-culturals com a un subjecte de drets i polític, un fort qüestionament a la concepció del poder que ha implementat el patriarcat i de l’ús del mateix per implementar unes relacions humanes socials, polítiques i culturals excloents i autoritàries.

Quina és la situació que viuen les dones en els conflictes armats? Per què necessiten una protecció específica?

Els conflictes armats travessen el cos de les dones; es converteixen en territori de guerra o botí de guerra. Descrivim així el que li passa a una dona quan un actor armat, per fer-li mal al contrari, la violenta física i psicològicament. Aquest actor armat no està pensant directament en el mal que li fa a aquesta dona, la qual cosa pesa en ell, és que li està fent un mal irreparable al seu contenidor (el seu cos), li maltracta una propietat molt preada per a ell i això li confereix una victòria. Ara bé, no existeixen les condicions adequades perquè les dones siguin reparades, puguin denunciar aquests abusos doncs la por, les represàlies, el terror a què li facin alguna cosa als seus fills i filles. Aquest tipus de violència és la mateixa que es dóna en la vida quotidiana però exacerbada pel conflicte. Són efectes d’un pensament masclista i d’una cultura patriarcal. Per això necessiten protecció especial, perquè se les repari, perquè la societat VEGI el que passa amb les seves dones. Com són considerades un objecte, una propietat.

Explica’ns el projecte que actualment dueu a terme a Bogotà, amb el suport de l’ong Cooperacció i amb la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de Sant Boi, per donar resposta a la situació de les dones víctimes del delicte de desplaçament forçat.

En les situacions d’enfrontament o amenaça a un territori per part d’un actor armat que exigeix a la població que marxi, molts homes o s’enfronten i moren, o són reclutats forçosament o se’ls extermina. Per això, sovint les dones arriben soles a les ciutats a la recerca de protecció. Si arriben acompanyades, els seus marits difícilment es poden espavilar en oficis que desconeixen, i aquestes dones es veuen enfrontades a reptes de supervivència diaris per a la cura de la seva família i per produir recursos suficients per a l’alimentació, etc.

Cuinen, fan aliments per a altres persones, treballaran a cases de família i així ràpidament produeixen alguns ingressos. Estan pendents dels ajuts i el seu rol les fa resilients i valeroses davant l’adversitat. Sant Boi està donant suport a les dones i l’administració pública de Bogotà, per a que puguin acordar una política pública en benefici d’elles i que serveixi per al seu suport i condicions dignes de vida a la ciutat.

 

Com valores el retall del pressupost en cooperació al desenvolupament anunciat pel govern espanyol?Molt preocupant. Els retalls permanents conviden a majors restriccions en el

treball, a menys possibilitats d’accions per sortir de situacions de conflicte, pobresa, a menys equitat mundial. És de gran preocupació ja que això retardarà encara més la possibilitat de societats civils fortes, Estats democràtics i un model de desenvolupament just. D’altra banda tenim la gran pregunta davant el model de desenvolupament, fins quan seguirem en un model que no porta benestar sinó crisi, desocupació i mal viure?

Quines actuacions son imprescindibles a nivell institucional per a que les dones aconseguim la plena obtenció de drets?

Que es permeti agenciar polítiques públiques que ens reconeguin com a subjectes amb ple dret, autònomes i lliures, i que s’impulsin condicions adequades per a canvis culturals que NO admetin cap discriminació ni violència cap a les dones.

 



 

Inauguració exposició Refugiats. Vides en trànsit

Demà, dimarts 11 de gener a les 19h a la Sala dels Grallers de Can Massallera (c/Mallorca, 30, de Sant Boi de Llobregat), s’inaugurarà l’exposició Refugiats. Vides en trànsit. En l’acte d’inauguració, presidit per l’alcalde de Sant Boi de Llobregat, el Sr. Jaume Bosch, es comptarà amb una presentació dels continguts per part del comissari de l’exposició el Sr. Carlos Broggio.

L’exposició romandrà instal·lada a Can Massallera fins el 9 de febrer de 2011 i,  prèvia cita, s’organitzaran visites per a grups.

Entrada lliure.