L’Associació AUPA Units per Ajudar finalitza amb èxit el seu projecte

Els últims dos anys AUPA ha estat executant un projecte per millorar les condicions de vida de la població criolla i aborigen de la de la província de Chaco, al Nord de l’Argentina, província  que ostenta els índexs més grans de pobresa de tot el país.

La construcció de cisternes per garantir l’accés a aigua en condicions suficients i de qualitat ha estat el principal eix motor del projecte, que s’ha executat amb una associació local, la Fundación Mejor Vivir,  i amb la implicació de les 60 famílies beneficiades amb aquest projecte, que han aportat la mà d’obra necessària per a la seva construcció. En total, AUPA ha recolzat, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Boi,  la construcció de 6 cisternes mentre que la Fundación Mejor Vivir n’ha finançat 8 més.

Aquest projecte ens demostra, una vegada més, que garantir el consum d’aigua segura és un element clau de cara a la reducció de malalties cròniques, especialment malalties infeccioses  que afecten de manera severa als infants, i també és una via per millorar la higiene. Alhora, representa un gran estalvi de temps per a les famílies, i sobretot per a les dones, que poden invertir el temps que necessitaven per anar a buscar aigua a d’altres activitats.  El dret a l’aigua és, doncs, un dret fonamental per a la salut, la vida i la dignitat de les persones.

Convocatòria de subvencions de l’Ajuntament de Sant Boi 2013

Us fem arribar les bases de la convocatòria i l’enllaç on trobareu la informació específica de l’Àmbit de Cooperació i Solidaritat,  així com tota la documentació necessària que s’ha de presentar amb la sol·licitud. El termini de presentació de subvencions s’inicia el 2 de gener i finalitza el 4 de febrer de 2013, ambdós inclosos.

Us recordem, igualment, que el dia 31 de gener finalitza el termini de presentació de les justificacions les subvencions concedides durant l’any 2012. Segons el punt 8 de l’annex 4, específic de l’Àmbit de Cooperació i Solidaritat, en els casos degudament motivats, és possible presentar una sol·licitud de pròrroga, presentada sempre dins el termini de la justificació de la subvenció. Per a la justificació és imprescindible presentar el certificat econòmic així com una memòria narrativa del projecte.

Tota aquesta informació, la podeu trobar, a la pàgina web de l’Ajuntament: http://www.santboi.cat/llibres.nsf/ca-WebTemesperID/5BF843828440D0F6C12573B8002E954A?OpenDocument&Clau=tramits&Idioma=ca&Seu=N

La formació, clau per a la integració laboral dels i les joves del Marroc

A Laraix, Tetuan i Assilah, ciutats del Nord del Marroc, s’obren 4 centres per a la integració laboral i sindical dels i les joves.

Després de tres anys de feina, la Federació Democràtica del Treball del Marroc, amb l’acompanyament continuat de la Fundació Josep Comaposada- Sindicalistes Solidaris, ha posat en marxa aquests centres que ofereixen formació en diversos àmbits: informàtica, francès, anglès, espanyol costura i pastisseria, a més d’una formació bàsica en drets laborals i sindicals.  Durant el curs 2011-2012 un total de 715 persones (154 homes i 561 dones) han realitzat algunes d’aquestes formacions.

La viabilitat del projecte es garanteix mitjançant l’alt grau de participació del personal sindical i del professorat i alumnat, que es coordina i organitza mitjançant reunions mensuals, així com a  través de la qualitat de la formació. Aquesta assegura, al seu torn, el manteniment de les quotes d’inscripció.

La trobada d’avaluació, que es va realitzar el passat octubre, va posar de manifest la bona valoració del projecte per part dels alumnes i va servir per identificar propostes de continuïtat dirigides a ampliar les activitats formatives i a treballar per aconseguir l’homologació corresponent de les formacions que s’imparteixen.

31è curs de Drets Humans 2013 de l’IDHC

L’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) organitza el 31è Curs de drets humans, que tindrà lloc a Barcelona del 4 al 21 de març del 2013.

Durant el curs es pretén donar una lectura positiva als drets humans: s’analitzarà la situació de certs drets des d’un pla descriptiu però, sobretot, oferint una lectura constructiva i propositiva. Tot dins d’un marc més general com és el de la democràcia i els drets humans i la seva història.

Els drets humans sempre han estat fruit de lluites i reivindicacions. En el moment actual de crisi del nostre model democràtic, seguir avançant en la construcció dels drets humans és més important que mai.

Més info a: www.idhc.org

Fi del 1er cicle “Els dijous per la memòria”, el dijous 20 de desembre

Aquest dijous 20 de desembre finalitza el 1r cicle Els dijous per la memòria amb el passi del documental Rwanda. La reconciliació obligada, que just s’estrena el dimarts 18 de desembre a Barcelona. Per la presentació i col·loqui de la pel·lícula comptarem amb la presència de Josep Maria Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau.

Us animem a participar i a fer difusió de l’activitat que tindrà lloc als Cinemes Can Castellet a les 19.30h.

Entrevista a Federico Mayor Zaragoza en l’última edició del butlletí “Solidària”

Federico Mayor Zaragoza, és l’actual president de la Fundació per una Cultura de Pau. El camí que l’ha portat fins aquí ha estat llarg i ha passat per ser rector de la Universitat de Granada, Ministre d’Educació i Ciència del Govern espanyol i director general de la UNESCO, la branca de l’ONU que s’encarrega de l’educació, la cultura i la ciència. Al llarg dels dotze anys que va estar al capdavant d’aquesta institució va tractar de posar-la al servei de la pau, la tolerància i els drets humans.

 

Què en pensa del paper actual que estan prenent les institucions mundials, governs i ciutadania davant d’aquest context de crisi en el que ens trobem?

És una situació d’Occident, perquè els empobrits sempre han estat en crisi. Els països enriquits del nord ja ens hem encarregat de substituir la cooperació internacional per l’explotació, mitjançant els ajustos estructurals del Banc Mundial, que ara estem patint nosaltres, i ens queixem. Èticament és una vergonya. Estem en una crisi sistèmica, no només financera. Aquest sistema en crisi va tenir una oportunitat de reaccionar positivament quan s’afonà la Unió Soviètica, ja que s’havien equivocat, perquè basant-se en la igualtat s’havien oblidat de la llibertat i, ara, nosaltres que sempre parlem de llibertat, no ens podem oblidar de la igualtat i, per tant, hem de canviar la nostra manera de ser. En canvi, els globalitzadors han deixat a part l’únic sistema que podia funcionar reforçant-lo i renovant-lo: les Nacions Unides, perquè hi estem tots i totes. I en canvi l’han substituït per sis països que manen davant dels cent noranta-vuit existents. Què és això? I després es va substituir pel G7 o el G8. Ara en són vint; igualment vivim en una plutocràcia i no en una autèntica democràcia, i això és inadmissible.

A escala mundial s’ho han carregat. Cal recordar l’acord en què es basen les Nacions Unides o els drets humans? En la igual dignitat de tots i totes, en la justícia social; es basen en la solidaritat que ha de ser intel·lectual i moral, no només de béns materials; es basa en la igualtat, la llibertat i la justícia, que és fonamental. Tot això es deixa a part i només imperen les lleis del mercat. I tot això és acceptat. Un s’adona que hem sigut fluixos a Occident en general, perquè la senyora Thatcher i el senyor Reagan ens van imposar unes pautes que s’accepten i deixen a un costat les Nacions Unides i els seus principis, i només se segueix la llei del mercat.

Avui estem en una crisi enorme a Europa pel mateix, perquè hem començat la casa per la teulada. Hem fet una unió monetària sense tenir una unió econòmica ni política, i és un disbarat. En lloc de federar-nos han fet aquest disbarat d’anar perseguint uns països perquè estaven amb dificultats (com Espanya amb la bombolla immobiliària). I en aquesta Europa dels vint-i-set, quants països realment manen? Només un: Alemanya. No pot ser.

El que estic proposant és que hi hagi democràcia. No pot ser que a Espanya hi hagi un sistema democràtic legal però no legítim, perquè quan hi ha una majoria parlamentària la veu és d’uns quants, no de tots, i la resta ens quedem fora. Els mecanismes per a una autèntica democràcia no existeixen. És imprescindible canviar la Constitució per tal que sigui una solució i no un problema, perquè tothom pugui estar inclòs. Això és el que veig com a solució.

I quin hauria de ser el paper de la ciutadania davant d’aquest context?

Fins ara hem vist com, al llarg de la història, només han manat alguns homes sobre la resta, o algunes dones, que eren més aviat homes, ja que mimetitzen la seva manera de fer. Sempre ha estat un domini absolut, tant, que hem hagut d’oferir les nostres vides. Tot això s’ha acabat, precisament perquè hi ha aquest poder ciutadà que no existia abans, i hi podem participar lliurement, ja que tenim unes tecnologies que ens permeten la participació no presencial. Això és la democràcia!   És tenir en compte i escoltar les persones, la veu del poble, ja que fins ara no se’ns escolta. Jo sóc partidari d’anar a votar, jo he estat trenta-cinc anys sense votar. Però només una democràcia basada en les eleccions no té sentit, ja que ens compten però no ens tenen en compte.

Avui el poder ciutadà es pot fiançar, ja que tenim unes tecnologies que ens ho permeten. Tenim una consciència global que ens permet veure el món i ens diu “comparar és una base ètica fonamental”, ja que apreciem més el que tenim. Cal tenir en compte que mil milions de persones no tenen accés a l’aigua, mentre nosaltres la tenim a casa, potable, freda i calenta, a les piscines… També podem tenir problemes de mala nutrició o subnutrició, però no d’inanició, i hi ha trenta-cinc mil infants menors de cinc anys que moren cada dia de fam… Així apreciem més el que tenim i ens acostumem a ser solidaris, i això és fonamental. I tercera, finalment la dona, que ha estat exclosa i encara ho està, comença a estar, amb un 14% d’influència a escala mundial, en la presa de decisió femenina. Res de dones que volen ser com homes. La dona té un respecte inherent a la vida, no utilitza la força sinó la paraula, l’amor i la convicció, la conciliació. Per tant, són tres raons per veure que, en poc temps, aquest poder ciutadà es farà realitat.

Quan hi va haver la guerra del 45, el senyor Roosevelt va dir que s’havia de crear una institució semblant a la que va proposar Wilson al 1918, però on hi estiguem tots representats. Però no van dir nosaltres els governs o estats, sinó nosaltres els pobles. L’any 45 ja deien que això només ho podien arreglar els pobles. “Nosaltres els pobles hem decidit evitar als nostres fills i filles els horrors de la guerra”. Vol dir que a partir d’ara no construirem la guerra, sinó que si vols la pau… ajuda a preparar-la. Crec que estem vivint un moment molt bonic perquè en pocs anys es pot fer una gran inflexió històrica, i finalment podrà ser tota la ciutadania mundial, i no només uns quants privilegiats, la que pugui tenir a les seves mans el seu propi destí.

Davant d’aquest panorama de crisi i retallades a subvencions, estem veient com afecta particularment a les ONG, que estan tancant seus, projectes al Sud…

Això és un disbarat! Qui retalla en educació, salut, ciència… són disbarats i la ciutadania hem de dir que no, que no ho acceptem. Perquè això no ho pot fer un govern d’un partit, ja que són temes d’acord estatal. Ha de ser el conjunt de la població que digui: “aquestes són les nostres prioritats, les que volem”. Cal tenir en compte que mentre es retallen mil milions per a la recerca, es gasten vint-i-tres mil milions en el sistema financer,  concretament per a Bankia, que és “La Caixa” del PP, i ho paguem tots. Això no pot ser!  Aquesta situació durarà poc,  ja que no només estem protestant sinó també proposant. No ens poden acusar de només fer soroll, ja que estan sortint propostes, i les propostes s’han d’escoltar i, si no les escolten, acabarem malament.

Jo dic sempre que cal saber evolucionar. No hem sabut evolucionar d’acord amb la natura, deixant de conservar valors ètics per valors borsaris. Ens resistim a canviar… I si no volen reconèixer-ho i fer l’evolució, haurem de fer la revolució. A mi no m’agrada la revolució perquè no defenso la força. A més, normalment, al començament perden les persones que es rebel·len. Per altra part no hi ha cap dubte que: o fem l’evolució o es farà la revolució, I la diferència entre l’una i l’altra és la lletra “r” de “responsabilitat”. I aquesta responsabilitat avui és molt gran, no només per al govern espanyol, sinó per a tots i totes. Això no pot ser, el món s’ha de canviar i cada cop hi estem més a prop.

Algun partit polític, davant d’aquest context de crisi, utilitza la frase “la solidaritat primer per a les persones de casa”. Què en pensa?

La solidaritat no té fronteres. He estat durant dotze anys director general de la UNESCO i allí ens diuen molt bé com ho hem de fer. Hem d’estar guiats per uns principis democràtics i la solidaritat no té fronteres, és a escala internacional. Si som ciutadania del món hem de pensar en el món. Per exemple, si a casa no hi ha fam, hem de pensar en les persones que sí que la pateixen; si a casa tenim aigua, hem de pensar en les persones que no en tenen; i amb l’energia, etc. La solidaritat està molt clara i és o ha de ser un sentiment general i, precisament, ha d’anar dirigida a qui més la necessita, està molt clar.

Finalitza la primera edició dels Dijous per la memòria

Rwanda. La reconciliació obligada, documental produit per l’Associació de Periodisme Fora de Quadret i estrenat el dia 18 de desembre a Barcelona, es podrà veure el proper 20 desembre als cinemes Can Castellet de Sant Boi. La projecció comptarà amb un espai de reflexió amb  Josep Maria Royo, politòleg i investigador de Cultura de Pau que, a banda de presentar l’audiovisual, oferirà les claus per entendre el conflicte rwandès i la situació actual a la regió.

Amb aquesta sessió es tanca la 1ª edició del cicle de documentals Els dijous per la memòria, emmarcats en la programació realitzada per la celebració del Dia Internacional de la Pau que aquest  any portava per títol Pau és memoria: Lluites contra l’oblit.

El cicle, que s’inicià el setembre, ha portat a Sant Boi documentals que visibilitzen els processos de pau desenvolupats en diferents països, per tal d’extreure’n experiències i donar veu al treball que realitza la societat civil encaminat a la reconciliació postconflicte. Les experiències del Líban, Bòsnia Herzegovina, Sudáfrica i Euskadi, comparteixen i emfasitzen la importància del reconeixement de les víctimes i de fer memòria a la veritat de les atrocitats comeses en aquests contextos com a ingredients essencials per tal de garantir la reconstrucció de la convivència i una pau duradora. Aprenentatges que ens ajuden, al seu torn, a reflexionar sobre el procés de transició a l’estat espanyol i la necessitat de insistir en la memòria i reparació de les víctimes.

Un centenar de persones han pogut compartir al llarg de les diferents sessions un espai de reflexió en el qual han participat reconeguts especialistes en la matèria; Carlos Martín Beristain, el periodista premi Godó Alfons Rodríguez, l’Associació de Periodisme Fora de Quadre, Noe Ayguasenosa, especialista en mediació en el País Basc, Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch i Josep Maria Royo, el convidat que tancarà aquesta primera edició.

Les bones valoracions realitzades per les persones assistents fan que es plantegi una nova edició, que tindrà lloc entre els mesos de març i maig de 2013, i que aprofundirà en la capacitat d’organització i resilència de les poblacions en contextos de conflicte.

Resistències serà el títol d’aquesta nova edició que s’iniciarà al març, commemorant els deu anys de la invasió d’Iraq. Aquest nou cicle combinarà la projecció de documentals I els espais de col·loqui amb diferents exposicions sobre la mateixa temàtica que es podran visitar al Museu de Sant Boi.

Víctimes, veritat i reconciliació

Carlos Martin Beristain, que vam convidar a Sant Boi per commemorar el Dia Internacional de la Pau, és un dels co-protagonistes del reportatge Víctimes, veritat i reconciliació realitzat pel programa Latituds de TV3. El programa, que es va emetre ahir a la nit al canal 33 i que es podrà veure novament el proper diumenge 16 de desembre al canal 3/24,  dóna a conèixer la iniciativa Gleencree, impulsada per la Direcció d’Atenció a les Víctimes del Govern Vasc que ha estat coordinada pel metge basc Carlos Martin Beristain, el professor d’Ètica Galo Bilbao i el psicòleg Julián Ibañez.

Per primera vegada es dóna a conèixer a la  televisió el treball que s’ha estat desenvolupant en secret durant els últims cinc anys entre víctimes d’ETA i víctimes del GAL. Afavorir el diàleg, el reconeixement i la reparació entre les víctimes per obrir pas a la veritat com a pas previ a la reconciliació, és l’objectiu d’aquesta iniciativa i és un element compartit amb altres  processos de pau  com el d’Irlanda, Guatemala, Rwanda i  Sudàfrica. 

En la mateixa línia que Pau és memòria: lluites contra l’oblit, el reportatge Víctimes, veritat i reconciliació insisteix en la necessitat de fer memòria per construir la pau, tenint en compte a les víctimes i des del reconeixement dels drets humans com a motor fonamental per la reconciliació.

 El reportatge també es pot veure per internet a: http://blogs.tv3.cat/latituds

DonBoscoyah, una plataforma de futur per infants i joves més desfavorits dels barris de Nongo i Kaporo (Guinea Conakry)

Des de fa un mes els infants i joves del barri de Nongo i Kaporo de Guinea Conakry compten amb un espai de trobada i aprenentatge. VOLS-Voluntariat Solidari ha donat suport a la seva contrapart, l’Association Saint François de Sales (Salesians Don Bosco), per tal de reforçar la seva tasca i assegurar l’accés dels infants i joves a una oferta educativa, sociocultural i esportiva. Així, es vol contribuir a disminuir el risc d’exclusió social  al qual es veuen sotmesos.

Durant els últims tres anys s’han construït dues edificacions per acollir activitats educatives i socioculturals, algunes de les quals ja estan en marxa, entre elles uns cursos d’alfabetització i diverses lligues de futbol. Aquestes activitats, en les quals hi participen al voltant de 700 joves cada any, dinamitzen el barri i estan convertint el centre en un referent per a la joventut i les seves famílies. Un espai d’acollida per aprendre, per a desenvolupar activitats sòcioculturals i, en definitiva,  per ampliar les possibilitats d’aquests infants i joves. El projecte ha comptat amb el suport de:  l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Mataró, Polinyà, Jaca, Tàrrega, Lleida. També de la Diputació d’Osca i el Fons Menorquí de Cooperació.

 

Cloenda de la campanya “Jo dono la cara per la cooperació i la solidaritat”

Aquest dissabte, 8 de desembre, ha tingut lloc l’acte de cloenda de la campanya “Jo dono la cara per la cooperació i la solidaritat”. Des del passat estiu, l’Ajuntament ha aconseguit sumar a aquesta causa 823 persones que han volgut “donar la cara”  per aquests dos valors ètics imprescindibles per un món més just per a tothom i arreu. A més, el manifest de la campanya ha tingut un total de 833 adhesions al manifest: 785 adhesions individuals i 48 d’entitats.

La cloenda s’ha dut a terme a l’Espai de la Solidaritat i la Diversitat de la Fira de la Puríssima, al Parc de la Muntanyeta. L’acte ha començat amb la lectura del manifest de la campanya i ha continuat amb la projecció dels tres productes audiovisuals realitzats al seu voltant:

el vídeo http://*youtu.be/W5w8F5dsRq0**Un any de cooperació santboiana, el “time lapse” del http://*www.facebook.com/photo.php?v=481031585253197&set=vb.287181884638169&type=2&theater**Mural cares i el clip participatiu http://*www.facebook.com/photo.php?v=486615631361459&set=vb.287181884638169&type=2&theater**Jo dono la cara.

L’Ajuntament ha impulsat la campanya per sensibilitzar la ciutadania i mostrar la força col·lectiva de la solidaritat i la cooperació. El moment més significatiu va ser la trobada solidària Barrejant, que va tenir enguany aquest tema central. Els vídeos es van enregistrar durant la seva celebració.
Totes les fotografies apareixen a la pàgina web de la campanya: www.jodonolacara.cat

Entre les entitats adherides hi ha, entre d’altres, ACNUR Catalunya, Fundació per la Pau, Confederació Catalana d’ONGDs per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament, Institut de Drets Humans de Catalunya, Medicus Mundi Catalunya o Metges del Món de Catalunya, etc.

Dia Internacional dels Drets Humans 2012